223 cims trobats
El cim més alt de Catalunya.
Cim de 3.129 m del massís del Montcalm, a la carena de la Pica d'Estats.
Cim oriental de la Pica d'Estats, al massís del Montcalm, dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
El Montcalm, amb 3.077 m, és un dels grans tresmils catalans del massís de la Pica d'Estats. La travessa clàssica des de la Molinassa encadena el Montcalm, el Pic Verdaguer (3.125 m) i la Pica d'Estats (3.143 m) en una expedició de dos dies amb vivac a l'Estany d'Estats.
El Pic de Sotllo (3.073 m) s'alça a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Arieja (França), dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels grans reptes alpins del Pirineu lleidatà, amb vistes excepcionals sobre l'Estany de Sotllo i el Port d'Estats.
El sostre de l'Alta Ribagorça (3.029m) i un dels cims emblemàtics del Parc Nacional d'Aigüestortes, de tècnica alpina.
Cim de 3.023 m a l'extrem sud de la carena dels Besiberris, sobre la Vall de Boí.
El Besiberri Nord, amb 3.014 m, és el tercer cim més alt de Catalunya. Situat al massís del Besiberri, a l'Alta Ribagorça, la seva ascensió des de la presa de Cavallers combina senderisme d'alta muntanya amb una escalada final per cinc xemeneies de grau II. Un clàssic de l'alpinisme català.
La Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m) és un dels cims més alts de Catalunya, al Parc Nacional d'Aigüestortes. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, domina el sector dels estanys de Comalesbienes i el Vall de Colieto.
El sostre de la Val d'Aran (3.010m), al bell mig del cordal granític pirinenc, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes.
Cim de 3.004 m entre Alins i l'Arieja, al massís del Montcalm.
Cim de 2.983m enclavat al Parc Nacional d'Aigüestortes, entre el Pallars Sobirà i Jussà, amb accés pels llacs de Llebreta.
El Pic de Subenuix (2.950 m) s'alça als Pirineus centrals catalans, al Pallars Jussà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per la seva posició aïllada amb vistes sobre la Vall Fosca, el Parc Nacional d'Aigüestortes i nombrosos llacs d'alta muntanya del Pirineu lleidatà.
El Pic de Comapedrosa, amb 2.942 m, és el cim més alt d'Andorra i un dels grans reptes pirinencs a cavall de la frontera catalanoandorrana. Des del cim s'obtenen vistes excepcionals de l'Aneto i la Pica d'Estats. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.
El Gran Tuc de Colomèrs corona el circ de Colomèrs, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Des del seu cim de 2.934 m s'obté una de les panoràmiques més impressionants dels Pirineus: una catifa d'estanys que s'estén fins a l'Aneto i la Maladeta. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.
Cim de 2921m situat a Cerdanya.
La Tossa Plana de Lles és un dels cims més accessibles de més de 2.900 m dels Pirineus catalans, a la Cerdanya. L'ascensió des del Refugi de Cap del Rec transcorre per planes herboses sense passos exposats, convertint-la en una ruta ideal per iniciar-se en l'alta muntanya.
El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.
Cim de 2912m situat a Andorra.
Tercer cim més alt de Catalunya (2.910m), accessible des de Núria amb ascensió senzilla i creu al capdamunt.
El Monteixo (2.905 m) s'alça al Pallars Sobirà, als Pirineus centrals. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels cims pirinencs més característics de la comarca amb vistes privilegiades sobre la Vall d'Àneu, el pic de l'Orri i la cadena fronterera amb Andorra i França.
Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.
Era Forcanada (2.882 m), també coneguda com a Malh des Pois, és un cim bifront dels Pirineus a la Vall d'Aran. Inclosa a la llista dels 100 cims ICGC, la seva silueta espectacular amb dues puntes i les grimpades d'accés la converteixen en un repte alpinístic destacat.
El Tuc de Maubèrme (2.882 m) és un cim dels Pirineus situat a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja (França). Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, és un dels cims més imponents de la Vall d'Aran amb reserves de mineral de ferro i vistes de 360° sobre els Pirineus.
Cim fronterer amb Andorra (2.881m) al Ripollès, amb glaceres i llacs d'alta muntanya, accessible des de Setcases.
Cim de 2878m situat a Andorra.
El Mont-roig (2.864 m) és una muntanya fronterera entre Catalunya i Occitània a la capçalera de les valls de Cardós i del Riu d'Unarre. Amb tres cims al llarg d'una carena de 700 metres, inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels reptes pirinencs del Pallars Sobirà amb vista sobre la Vall de Cardós.
Cim de 2861m situat a Cerdanya.
Cim de 2861m situat a Pallars Sobirà.
Cim de 2853m situat a Pallars Sobirà.
El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la Vall d'Aran. Amb 2.833 m és una de les muntanyes més conegudes del Pirineu.
Cim de 2830m situat a Cerdanya.
Cim de 2822m situat a Cerdanya.
Cim de 2810m situat a Cerdanya.
El cim més alt de l'Alt Urgell (2.789m), a la frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà, amb excel·lents vistes pirinenques.
El cim sagrat dels catalans (2.784m), símbol nacional amb ascensió clàssica i festes de la flama del Canigó cada estiu.
Cim de 2766m situat a Pallars Sobirà.
Cim de 2760m situat a Cerdanya.
Cim de 2753m situat a Pallars Jussà.
Cim de 2750m situat a Cerdanya.
Cim de 2750m situat a Andorra.
Dues agulles de granit al cor del Parc Nacional d'Aigüestortes, al sud de l'Estany de Sant Maurici. Llegenda de dos caçadors convertits en pedra.
Cim de 2740m situat a Cerdanya.
Cim de 2731m situat a Vallespir.
Muntanya de 2.714 m situada entre Queralbs i Setcases al Ripollès. El seu nom evoca la forma de gra de fajol. Cim molt apreciat pels excursionistes.
Cim de 2700m situat a Pallars Sobirà.
El Tuc de Marimanha (2.679 m) és el cim més alt del circ de Bacivèr, entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. Forma part de la llista dels 100 cims ICGC i FEEC. L'ascensió pels estanys de Bacivèr ofereix paisatges d'alta muntanya amb vistes sobre l'Aneto-Maladeta i el Parc Nacional d'Aigüestortes.
Cim de 2659m situat a Pallars Sobirà.
Cim de 2649m situat a Alt Urgell.
Cim de 2633m situat a Pallars Sobirà.
Cim de 2606m situat a Val d'Aran.
El cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona (2.604m), a la Serra del Cadí, al Prepirineu.
Muntanya de 2.585 m a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre Queralbs i Vilallonga de Ter. Inclòs als 100 cims de la FEEC.
La Torreta de Cadí és una muntanya de 2.562 m entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. Inclosa als 100 cims de la FEEC.
El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.
Cim de 2543m situat a Alta Ribagorça.
Cim culminant del Cadí-Moixeró (2.536m) amb silueta piramidal inconfusible, dominant la Cerdanya i l'estació d'esquí de la Masella.
El Montlude (2.517 m) és una muntanya que s'aixeca entre els municipis de Les i de Vilamòs, a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 255059001). Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, domina la part occidental de la Vall d'Aran amb vistes sobre el Pirineu central.
Una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, situada al Berguedà.
Cim de 2469m situat a Conflent.
El Costabona és un massís de 2.465 m a la zona axial pirinenca, al límit entre Setcases (Ripollès) i Prats de Molló (Catalunya del Nord). Separa les valls del Ter i del Tec.
Cim de 2445m situat a Alta Ribagorça.
Cim de 2438m situat a Pallars Sobirà.
El Puigllançada (2.406 m) és un cim de la Serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'hi accedeix còmodament des de La Molina amb vistes panoràmiques sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.
Cim de 2405m situat a Alt Urgell.
El cim més alt del Solsonès (2.387m), al Port del Comte, amb panoràmica sobre les serres del Prepirineu central.
El Cap de la Gallina Pelada (2.321 m) és el punt culminant de la Serra d'Ensija, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC, domina tota la comarca amb vistes sobre el Pedraforca, el Cadí i els Pirineus. El Refugi Delgado Úbeda (2.157 m) és la base habitual d'ascensió.
Cim de 2284m situat a Solsonès.
Cim de 2.276 m a la Serra de Moixeró, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Punt de confluència de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.
El Cap d'Urdet (2.240 m) s'aixeca a l'extrem oriental de la Serra del Verd, entre el Berguedà i el Solsonès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el tercer cim en altura de la serra, amb vistes sobre el Pedraforca, el Cadí i el pantà de la Llosa del Cavall.
Cim de 2211m situat a Solsonès.
El Montcorbison (2.172 m) és una muntanya de la Vall d'Aran, al municipi de Vielha e Mijaran. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix una panoràmica excepcional sobre la Vall d'Aran, l'Artiga de Lin i les Maladetes, al Pirineu central.
El Cap de Boumort és el cim principal de la Reserva Nacional de Caça del Boumort, entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Amb 2.077 m, ofereix vistes espectaculars sobre la vall de Cabó, el Cadí i el Pirineu andorrà. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.
Cim de 2056m situat a Ripollès.
Muntanya de 2.040m que domina les valls del Freser i el Ter al Ripollès, sent un dels punts de referència del Pirineu oriental.
Cim de 1889m situat a Pallars Jussà.
Cim dels Rasos de Peguera al Prepirineu, el punt més alt d'aquesta serralada amb vistes amplies sobre el Bages i la Catalunya central.
El Pedró (1.765 m) és el cim de la Serra de Catllaràs, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és diferent del Pedró de Tubau i el Pedró dels Quatre Batlles. Domina la zona dels Rasos de Peguera amb vistes sobre el Cadí i el Berguedà.
El cim més alt del Montseny (1.706m), Reserva de la Biosfera amb vistes als Pirineus i al Mediterrani.
Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.
Un clàssic del Montseny amb vistes espectaculars.
Cim de 1692m situat a Pallars Jussà.
El sector est de la Serra del Montsec (1.676m), a la Noguera, guardat pels congostos de Terradets i Collegats, amb espectaculars penya-segats.
El cim més alt de la Noguera (1.676m), al Montsec, amb vistes sobre les terres de Lleida i el Pirineu.
El Sant Alís (1.675 m) és el cim culminant del Montsec d'Ares, al nord de la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost de Mont-rebei i l'embassament de Canelles amb vistes excepcionals sobre el prepirineu lleidatà i els primers cims pirinencs.
Cim de 1672m situat a Noguera.
Cim de 1621m situat a Alt Urgell.
Lo Coscollet (1.610 m) és el cim principal de la Serra d'Aubenç, a l'Alt Urgell. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, domina el Prepirineu occidental amb vistes sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.
El Montfalgars (1.610 m) és el cim culminant de la carena fronterera entre Catalunya i França al Ripollès, entre els municipis de Molló i Rocabruna. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per les seves fagedes centenàries i les vistes sobre el Comanegra, el Costabona i la plana del Conflent.
El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.
Cim dels Rasos de Tubau al límit entre el Berguedà i el Ripollès, un dels cims de la llista dels 100 cims FEEC/ICGC amb vistes cap al massís del Montgrony.
El Milany (1.529 m), també conegut com a Castell de Milany, s'eleva entre els municipis de Vidrà (Osona) i Vallfogona de Ripollès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una de les ascensions més exigents del Ripollès, amb fagedes centenàries i vistes sobre el Collsacabra, el Canigó i els Pirineus.
Cim de 1526m situat a Solsonès.
El cim més alt de la Garrotxa (1.515m), amb la seva cúpula herbosa visible des de la majoria de comarques de la Catalunya central.
Cim de 1.451m a cavall entre l'Alt Empordà i el Vallespir, a la Serra de les Salines, prop de la frontera amb França.
Cim culminant del Massís dels Ports (1.442m), al Baix Ebre, des del qual es domina el delta de l'Ebre i les terres del sud de Catalunya.
La Roca Alta (1.437 m) és el cim del Montsec de Rúbies, a la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost del Terradets i l'embassament de Sant Antoni amb vistes sobre els contraforts meridionals del Pirineu lleidatà.
Sostre de la Garrotxa interior i de l'Alta Garrotxa, massís pre-pirinenc amb vistes excepcionals sobre el Canigó i els Pirineus orientals.
El Sant Corneli (1.351 m) s'aixeca al Pallars Jussà, al sector occidental del Prepirineu català. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell amb vistes sobre els massissos del Montsec i els primers contraforts pirinencs.
El sostre del Montsià (1.350m), als Ports de Tortosa-Beseit, conegut com el Tossal dels Tres Reis per la confluència de tres regnes medievals.
El Negrell (1.344 m) s'alça als confins del Montsià, a tocar del Tossal dels Tres Reis (1.369 m), punt on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim de referència de l'extrem occidental dels Ports de Tortosa-Beseit.
El cim de la serra de Curull, a Sant Pere de Torelló, un rocam enmig del bosc a tocar del Bellmunt i el Puigsacalm. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Cim emblemàtic del Montseny (1.319m), molt popular pels habitants de Cànoves, amb rutes clàssiques pel Castanyer d'en Cuc.
La Cabrera (1.307 m) és el cim de la Serra de Cabrera, a Osona. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Montseny, el Collsacabra i les Guilleries des del cor de la Catalunya central. Al cim s'hi troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.
Cim de 1300m situat a Garrotxa.
Muntanya emblemàtica del massís del Montseny, situada al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental. Amb una altitud de 1.272 metres, és el punt més elevat del municipi i ofereix àmplies panoràmiques sobre el Montseny i la serralada prelitoral catalana
El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.
El Cim de Bellmunt és el sostre de la serra homònima, a Sant Pere de Torelló (Osona), i el corona el santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, construït damunt la roca. Forma part dels 100 cims de la FEEC i domina la plana de Vic: des del mirador s'hi veuen el Pirineu Oriental, la vall del Ges i el Bisaura.
El punt més alt de Montserrat (1.236m), amb vistes panoràmiques i patrimoni històric al capdamunt.
El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.
Cim de 1211m situat a Alt Urgell.
El sostre del Lluçanès (1.207m), la comarca més nova de Catalunya, al municipi d'Alpens.
Cim de les Guilleries coronat per una ermita romànica, amb una panoràmica de 360° sobre les planes de Vic i el litoral gironí.
El cim més alt de les Muntanyes de Prades i del Baix Camp (1.201m), amb la seva cúpula boscosa dominant el camp de Tarragona.
Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.
Cim de conglomerat del Collsacabra, a Tavertet, amb un vèrtex geodèsic sobre una llosa de roca nua. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
El sostre comarcal del Baix Llobregat (1.178m), al massís de Montserrat, a prop del famós monestir.
El punt més elevat del Priorat (1.163m), a la Serra del Montsant, escarpat massís de conglomerat visible des de tot el Camp de Tarragona.
Cim de 1156m situat a Bages.
Cim de 1136m situat a Conca de Barberà.
Cim de 1133m situat a Anoia.
El Far (1.125 m) és el cim de referència de les Guilleries i un dels indrets més emblemàtics de la Selva. Al cim s'hi troba el Santuari del Far i un vèrtex geodèsic. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes excepcionals sobre el Montseny, el Canigó i, en dies clars, la Mediterrània.
Massís del Prepirineu de 1.124 m, fronterer entre l'Alt Empordà i la Garrotxa. Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb panoràmiques fins als Pirineus.
El cim més alt de Sant Llorenç del Munt (1.103m), amb la seva característica mola plana visible des de tota la comarca.
Cim de 1072m situat a Terra Alta.
Cim de 1068m situat a Alt Urgell.
El cim més alt de la Serra del Montsant i del Priorat (1.062m), entre imponents parets de conglomerat sobre el Siurana.
Cim entre el Lluçanès i Osona coronat pel santuari dels Munts, amb un mirador que abasta del Pedraforca al Puigmal. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.
El sostre comarcal del Moianès (1.056m), proper a Moià, amb un dolmen prehistòric i un vèrtex geodèsic que va servir per determinar la longitud del metre al s. XVIII.
Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.
Cim de les Muntanyes de Prades (1.054 m) a la comarca del Baix Camp. Antic poble abandonat amb ermita romànica i vistes sobre el Camp de Tarragona.
El Puigsallança (1.027 m) és el cim de la Serra de Finestres, a la Garrotxa. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques de 180° sobre l'Alta Garrotxa, el Canigó, el Mont i el Castell de Montgrí. La ruta travessa la famosa fageda de Finestres.
El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.
El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.
Formació rocosa de conglomerat de 1.017 m al centre del Parc Natural dels Ports, amb parets verticals de fins a 300 metres d'alçada.
Cim de 1010m situat a Moianès.
Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.
Cim suau del Vallès Oriental, accessible des de Sant Pere de Vilamajor. Amb ermita romànica al cim.
Coneguda també com a Rocacorba (991m), al Gironès, amb un important observatori astronòmic al cim i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.
Muntanya icònica de les comarques gironines, coronada per les antenes de telecomunicació visibles des de Girona. Forma part de la serralada de Rocacorba.
Punt culminant de la serra de Sobremunt, al Lluçanès, amb una ermita del segle XV i vistes sobre la plana de Vic i el Pirineu.
Cim de 948m situat a Conca de Barberà.
Cim de 947m situat a Noguera.
El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.
Cim de 942m situat a Vallès Occidental.
Cim de 939m situat a Vallès Occidental.
La Punta del General (923 m) és el cim culminant de la serra de la Llena, al Priorat, entre les comarques de les Garrigues i el Priorat. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió curta i accessible que ofereix vistes excepcionals sobre la vall del Montsant i les Muntanyes de Prades.
La Mola de Colldejou (922 m) és el cim principal de la Serra Prelitoral del Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, domina el Camp de Tarragona i el litoral mediterrani amb vistes excepcionals sobre el Mediterrani.
La Miranda (919 m) és la segona cima de la Serra de Llaberia, al Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, destaca pel radar meteorològic al cim i les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Delta de l'Ebre i les illes Columbretes.
El sostre comarcal del Pla de l'Estany (886m), a la Serra de Portelles, amb vistes sobre l'Estany de Banyoles.
Cim de 881m situat a Alt Camp.
Cim de 867m situat a Alt Camp.
El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.
El punt més alt de la Segarra (852m), a la Serra de Montfred, dins la Depressió Central, amb panoràmica sobre la plana.
El sostre comarcal de l'Alt Penedès (842m), a la Serralada Prelitoral, envoltat de paisatges vitícoles.
Turó que domina la plana de Vic, amb les restes del castell de Gurb i una gran creu de ferro al cim. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Cim de 840m situat a Baix Camp.
El Pic del Vent (815 m) és la cota culminant de la Serra Llisa, una petita serralada de la Serralada Prelitoral al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix vistes sobre els Cingles de Bertí, el Montseny i la plana del Vallès.
El Puiggraciós (808 m) és un turó de la Serralada Prelitoral catalana al Vallès Oriental. Inclòs al Repte dels 100 cims de la FEEC, el seu cim conserva vestigis d'un poblat ibèric i acull el Santuari de Puiggraciós. A prop hi ha la Torre de Puiggraciós (1845), declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Penya calcària a l'extrem nord dels Cingles de Bertí, a Sant Martí de Centelles, que fa de mirador sobre el Congost i el Vallès Oriental.
El punt més alt de l'Urgell (803m), a la Depressió Central, entre la Conca de Barberà i les terres de Lleida.
Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
La Torreta de Montsià (763 m) és el cim principal de la Serra del Montsià, al sud de Catalunya. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques excepcionals sobre les Terres de l'Ebre, el delta i el Mar Mediterrani fins a les Illes Balears en dies clars.
El punt més alt del Maresme (760m), al massís del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental.
El Turó Gros (758 m) és la cota culminant del sector meridional del Massís del Montnegre, al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, forma part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des del cim s'obtenen vistes sobre la plana del Vallès, el Montseny i la Mediterrània.
La Muntanya de Santa Bàrbara (752 m) domina el municipi d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim emblemàtic de la comarca i un mirador privilegiat sobre els Ports de Tortosa-Beseit, el Delta de l'Ebre i la Terra Alta. Als seus peus hi ha el Convent de Sant Salvador d'Horta, BCIN.
Cim de 752m situat a Terra Alta.
Cim de 733m situat a Anoia.
Cim de 727m situat a Baix Camp.
Cim de 718m situat a Ribera d'Ebre.
La Mola de Genessies (711 m) s'alça a les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, entre els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Tivissa. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim representatiu de la Ribera d'Ebre meridional, amb vistes sobre el litoral tarragoní i el Delta de l'Ebre.
El Sant Salvador (682 m) és el cim principal de la Serra de Rodes, a l'Alt Empordà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, corona el cap de Creus amb unes vistes excepcionals sobre la Costa Brava, les illes Medes i el cap de Norfeu.
Cim de 668m situat a Vallès Occidental.
El Montau (658 m) és la cima principal del Massís del Garraf, entre Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Begues (Baix Llobregat). Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'acostuma a combinar amb el Puig de la Mola (534 m, sostre de la comarca del Garraf).
Cim de 658m situat a Solsonès.
Cim de 656m situat a Rosselló.
Cim de 646m situat a Pla de l'Estany.
Cim de 633m situat a Selva.
La Tossa de Montbui (620 m) és un turó emblemàtic de l'Anoia que corona el municipi de Santa Margarida de Montbui. Al cim hi ha una torre medieval de guàrdia i l'església de Santa Maria, amb vistes sobre la plana de l'Anoia i Montserrat.
Cim de 614m situat a Baix Camp.
Cim emblemàtic del Cap de Creus sobre Cadaqués, balcó natural sobre la Costa Brava nord amb vistes a la badia de Roses i al golf del Lleó.
Un dels cims més destacats del Maresme, entre el Corredor i el Montnegre, amb un vèrtex geodèsic de primer ordre i vistes sobre la costa i el Montseny. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Cim de 594m situat a Baix Llobregat.
Cim de 593m situat a Garrigues.
Cim de 544m situat a Bages.
Cim de 536 m entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina. Conté restes d'un assentament iber i ofereix vistes excepcionals sobre ambdues comarques.
Cim del Massís del Garraf (534m), entre Olivella i Begues, en un paisatge calcari amb garrigues i alzinars.
El punt més alt del Baix Empordà (533m), al Massís de les Gavarres, amb un castell medieval i vistes sobre la Costa Brava.
Volcà envoltat per la ciutat d'Olot amb forma de copa. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i és un dels volcans més accessibles de la Garrotxa.
Cim de 523m situat a Ribera d'Ebre.
Punt culminant del massís de les Gavarres-Ardenya sobre la Costa Brava sud, amb vistes privilegiades sobre Tossa de Mar i el Mediterrani.
El cim més alt de Collserola (516m), amb el parc d'atraccions més antic d'Europa i el Temple del Sagrat Cor.
Cim del Montnegre al massís de les Gavarres, coronat per l'ermita romànica de Sant Mateu, amb vistes sobre la plana del Gironès.
Cim de 499m situat a Ribera d'Ebre.
La Punta de Montmaneu (495 m) és una muntanya aïllada de la part occidental de la Depressió Central catalana, al Segrià, popularment coneguda com «l'Everest del Segrià». Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un excel·lent mirador sobre la plana lleidatana, l'Ebre i el Montsant.
El cim més alt del Segrià (500m), malgrat la seva modesta alçada, domina la plana de Lleida i el curs baix de l'Ebre.
El Puig Alt (485 m) és el cim de la meitat occidental del Massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, la ruta clàssica uneix el cim amb el proper Santuari dels Àngels, des d'on s'obren vistes sobre la plana del Baix Empordà i el litoral gironí.
Turó de la Serralada de Marina, entre el Maresme i el Vallès, amb una torre de guaita i el monòlit que el 1794 va servir per mesurar el metre. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Serra de les Gavarres al Gironès, coronada pel Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, un dels llocs de pelegrinatge medievals més importants de les comarques gironines.
Cim de 465m situat a Alt Penedès.
El Montigalar (464 m) és un cim del massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Santuari dels Àngels, la plana de Girona i el massís del Montseny.
Cim de 464m situat a Garraf.
El Pilar d'Almenara (459 m) és la cota màxima de la Serra d'Almenara, al municipi d'Agramunt (Urgell). Al cim s'hi troben restes d'una torre medieval cristiana i un vèrtex geodèsic (referència 263108001), inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. La panoràmica abraça la plana de l'Urgell, el Montsec i, en dies clars, els Pirineus.
Turó de Collserola coronat per una gran creu i una torre de guaita, entre Barcelona, Sant Feliu i Molins de Rei.
Cim de 430m situat a Barcelonès.
Cim de 413m situat a Baix Llobregat.
Antiga fortalesa medieval del Maresme (392m) amb vistes al mar, ideal per famílies des d'Argentona o Cabrera de Mar.
Cim de 389m situat a Barcelonès.
Cim de 387m situat a Alt Camp.
Cim de 386m situat a Gironès.
Cim de 381m situat a Alt Penedès.
Turó emblemàtic de Llinars del Vallès (333m), ideal per excursions familiars amb vistes sobre el pla vallesà.
El punt més alt del Tarragonès (317m), entre Bonastre i Creixell, amb vistes sobre la badia de Tarragona i el delta de l'Ebre.
Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.
Cim de 303m situat a Vallès Occidental.
El punt més alt del Pla d'Urgell (301m), a Torregrossa, que il·lustra el relleu pla de les terres de Lleida.
Cim de 295m situat a Baix Llobregat.
El Montsianell (293 m) és la primera elevació de la Serra del Montsià quan s'arriba des del nord. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el delta de l'Ebre, les Terres de l'Ebre i el litoral del Golf de Sant Jordi des d'una posició privilegiada.
Cim de 289m situat a Pla d'Urgell.
Un dels set turons de Barcelona (289m), amb el Parc Güell i vistes magnífiques sobre la ciutat.
El Puig de Sant Martirià (242 m) és un turó al municipi de Banyoles (Pla de l'Estany) coronat per una ermita medieval. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió molt accessible que combina el voltant de l'emblemàtic Estany de Banyoles, l'únic llac càrstic de la península ibèrica.
Muntanya de 178 m al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, amb penya-segats sobre el Mediterrani. Alberga el castell, jardins, museus i el Palau Nacional.
