
El Berguedà és una comarca de contrastos profunds: a baix, els pobles de pedra, les mines de carbó i el Llobregat que neix entre els replecs dels Pirineus; a dalt, les crestes agudes del Cadí-Moixeró, les carenes de dos mil metres i els cims que vigilen dues Catalunyes alhora. Aquesta col·lecció proposa ascendir el Berguedà des dels primers cims accessibles de la comarca fins al sostre del massís, el Pic de Costa Cabirolera, passant per la silueta inconfusible del Pedraforca. Vuit sortides per conèixer la comarca en tota la seva alçada.

El primer cim del Berguedà alt. Des de La Pobla de Lillet, una ascensió forestal fins als 1.765 metres amb vistes a la vall del Llobregat i als primers tossals de la comarca.

Un cim de transició entre el Berguedà forestal i les crestes del Pirineu. Des dels 1.870 metres, la comarca s'estén fins a les primeres agulles calcàries del massís.

Les crestes interiors del massís. El Cap d'Urdet, a 2.240 metres, és un dels cims menys freqüentats del Berguedà: rutes solitàries i vistes al Cadí i al Moixeró sense les multituds dels cims famosos.

La carena oriental del Moixeró, a 2.276 metres. Ruta accessible des del Coll de Pal amb panoràmiques al Berguedà profund i als cims centrals del massís.

Una de les carenes altes del Berguedà interior. Des dels 2.321 metres domina el paisatge de cingles i boscos que separa el Berguedà de la Cerdanya, lluny del turisme de massa.

La silueta bífida que tothom reconeix de mitja Catalunya. El Pedraforca, a 2.506 metres, és el cim més fotogènic i estimat del Berguedà. La pujada al Pollegó Superior és exigent però inoblidable.

Al cor del massís del Cadí, a 2.548 metres. La ruta per la canal nord és una de les més solitàries i belles del Berguedà: un cim de silenci i grandiosa geologia calcària.

El sostre del Berguedà, a 2.604 metres. Cim poc conegut però de gran recompensa: cresta alta entre el Berguedà i la Cerdanya amb vistes als grans cims del Pirineu central. La corona de la comarca.