
No cal anar sempre al Pirineu per trobar un bon cim. Aquesta col·lecció recorre set muntanyes disperses per la geografia catalana —del Garraf a l'Alt Urgell, de l'Alt Empordà a la Noguera— que rarament surten a les llistes més populars però que guarden una torre medieval, un santuari, un vèrtex geodèsic centenari o unes vistes que arriben fins al mar. La majoria formen part del repte dels 100 Cims de l'ICGC i la FEEC: ascensions curtes o mitjanes, perfectes per descobrir racons de Catalunya que encara no has trepitjat.

Un turó de l'Anoia (620m) coronat per una torre medieval de guàrdia i l'església de Santa Maria, amb vistes sobre la plana de l'Anoia i Montserrat.

El sostre del massís del Garraf (658m), sovint combinat amb el veí Puig de la Mola. Un clàssic dels 100 cims a tocar de Barcelona.

El cim principal de la Serra de Rodes (682m) corona el cap de Creus amb vistes excepcionals sobre la Costa Brava, les illes Medes i el cap de Norfeu.

El cim de referència de les Guilleries (1.125m), amb el Santuari del Far i un vèrtex geodèsic al capdamunt. En dies clars s'hi veu el Montseny, el Canigó i fins i tot la Mediterrània.

Corona la Serra de Cabrera (1.307m) amb el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera al cim i vistes sobre el Montseny, el Collsacabra i les Guilleries.

El cim del Montsec de Rúbies (1.437m) domina el congost de Terradets i l'embassament de Sant Antoni, amb vistes sobre el Pirineu lleidatà.

El cim més alt d'aquesta selecció (1.610m), a la Serra d'Aubenç de l'Alt Urgell, domina el Prepirineu occidental amb el Cadí i el Pedraforca a l'horitzó.