36 cims trobats
El cim més alt del Solsonès (2.387m), al Port del Comte, amb panoràmica sobre les serres del Prepirineu central.
Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.
El Sant Alís (1.675 m) és el cim culminant del Montsec d'Ares, al nord de la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost de Mont-rebei i l'embassament de Canelles amb vistes excepcionals sobre el prepirineu lleidatà i els primers cims pirinencs.
El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.
El cim més alt de les Muntanyes de Prades i del Baix Camp (1.201m), amb la seva cúpula boscosa dominant el camp de Tarragona.
Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.
El punt més elevat del Priorat (1.163m), a la Serra del Montsant, escarpat massís de conglomerat visible des de tot el Camp de Tarragona.
El cim més alt de Sant Llorenç del Munt (1.103m), amb la seva característica mola plana visible des de tota la comarca.
Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.
El sostre comarcal del Moianès (1.056m), proper a Moià, amb un dolmen prehistòric i un vèrtex geodèsic que va servir per determinar la longitud del metre al s. XVIII.
El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.
El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.
Formació rocosa de conglomerat de 1.017 m al centre del Parc Natural dels Ports, amb parets verticals de fins a 300 metres d'alçada.
El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.
La Punta del General (923 m) és el cim culminant de la serra de la Llena, al Priorat, entre les comarques de les Garrigues i el Priorat. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió curta i accessible que ofereix vistes excepcionals sobre la vall del Montsant i les Muntanyes de Prades.
El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.
El punt més alt de la Segarra (852m), a la Serra de Montfred, dins la Depressió Central, amb panoràmica sobre la plana.
El sostre comarcal de l'Alt Penedès (842m), a la Serralada Prelitoral, envoltat de paisatges vitícoles.
El Pic del Vent (815 m) és la cota culminant de la Serra Llisa, una petita serralada de la Serralada Prelitoral al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix vistes sobre els Cingles de Bertí, el Montseny i la plana del Vallès.
Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El punt més alt del Maresme (760m), al massís del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental.
El Sant Salvador (682 m) és el cim principal de la Serra de Rodes, a l'Alt Empordà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, corona el cap de Creus amb unes vistes excepcionals sobre la Costa Brava, les illes Medes i el cap de Norfeu.
Cim de 536 m entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina. Conté restes d'un assentament iber i ofereix vistes excepcionals sobre ambdues comarques.
El punt més alt del Baix Empordà (533m), al Massís de les Gavarres, amb un castell medieval i vistes sobre la Costa Brava.
Volcà envoltat per la ciutat d'Olot amb forma de copa. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i és un dels volcans més accessibles de la Garrotxa.
El cim més alt de Collserola (516m), amb el parc d'atraccions més antic d'Europa i el Temple del Sagrat Cor.
El Montigalar (464 m) és un cim del massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Santuari dels Àngels, la plana de Girona i el massís del Montseny.
El Pilar d'Almenara (459 m) és la cota màxima de la Serra d'Almenara, al municipi d'Agramunt (Urgell). Al cim s'hi troben restes d'una torre medieval cristiana i un vèrtex geodèsic (referència 263108001), inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. La panoràmica abraça la plana de l'Urgell, el Montsec i, en dies clars, els Pirineus.
Turó de Collserola coronat per una gran creu i una torre de guaita, entre Barcelona, Sant Feliu i Molins de Rei.
Antiga fortalesa medieval del Maresme (392m) amb vistes al mar, ideal per famílies des d'Argentona o Cabrera de Mar.
Turó emblemàtic de Llinars del Vallès (333m), ideal per excursions familiars amb vistes sobre el pla vallesà.
El punt més alt del Tarragonès (317m), entre Bonastre i Creixell, amb vistes sobre la badia de Tarragona i el delta de l'Ebre.
Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.
Un dels set turons de Barcelona (289m), amb el Parc Güell i vistes magnífiques sobre la ciutat.
El Puig de Sant Martirià (242 m) és un turó al municipi de Banyoles (Pla de l'Estany) coronat per una ermita medieval. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió molt accessible que combina el voltant de l'emblemàtic Estany de Banyoles, l'únic llac càrstic de la península ibèrica.
Muntanya de 178 m al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, amb penya-segats sobre el Mediterrani. Alberga el castell, jardins, museus i el Palau Nacional.
