69 cimas encontradas
El cim més alt de Catalunya.
El Montcalm, amb 3.077 m, és un dels grans tresmils catalans del massís de la Pica d'Estats. La travessa clàssica des de la Molinassa encadena el Montcalm, el Pic Verdaguer (3.125 m) i la Pica d'Estats (3.143 m) en una expedició de dos dies amb vivac a l'Estany d'Estats.
El Pic de Sotllo (3.073 m) s'alça a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Arieja (França), dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels grans reptes alpins del Pirineu lleidatà, amb vistes excepcionals sobre l'Estany de Sotllo i el Port d'Estats.
El sostre de l'Alta Ribagorça (3.029m) i un dels cims emblemàtics del Parc Nacional d'Aigüestortes, de tècnica alpina.
El Besiberri Nord, amb 3.014 m, és el tercer cim més alt de Catalunya. Situat al massís del Besiberri, a l'Alta Ribagorça, la seva ascensió des de la presa de Cavallers combina senderisme d'alta muntanya amb una escalada final per cinc xemeneies de grau II. Un clàssic de l'alpinisme català.
La Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m) és un dels cims més alts de Catalunya, al Parc Nacional d'Aigüestortes. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, domina el sector dels estanys de Comalesbienes i el Vall de Colieto.
El sostre de la Val d'Aran (3.010m), al bell mig del cordal granític pirinenc, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes.
Cim de 2.983m enclavat al Parc Nacional d'Aigüestortes, entre el Pallars Sobirà i Jussà, amb accés pels llacs de Llebreta.
El Pic de Subenuix (2.950 m) s'alça als Pirineus centrals catalans, al Pallars Jussà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per la seva posició aïllada amb vistes sobre la Vall Fosca, el Parc Nacional d'Aigüestortes i nombrosos llacs d'alta muntanya del Pirineu lleidatà.
El Pic de Comapedrosa, amb 2.942 m, és el cim més alt d'Andorra i un dels grans reptes pirinencs a cavall de la frontera catalanoandorrana. Des del cim s'obtenen vistes excepcionals de l'Aneto i la Pica d'Estats. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.
El Gran Tuc de Colomèrs corona el circ de Colomèrs, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Des del seu cim de 2.934 m s'obté una de les panoràmiques més impressionants dels Pirineus: una catifa d'estanys que s'estén fins a l'Aneto i la Maladeta. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.
La Tossa Plana de Lles és un dels cims més accessibles de més de 2.900 m dels Pirineus catalans, a la Cerdanya. L'ascensió des del Refugi de Cap del Rec transcorre per planes herboses sense passos exposats, convertint-la en una ruta ideal per iniciar-se en l'alta muntanya.
El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.
El Monteixo (2.905 m) s'alça al Pallars Sobirà, als Pirineus centrals. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels cims pirinencs més característics de la comarca amb vistes privilegiades sobre la Vall d'Àneu, el pic de l'Orri i la cadena fronterera amb Andorra i França.
Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.
Era Forcanada (2.882 m), també coneguda com a Malh des Pois, és un cim bifront dels Pirineus a la Vall d'Aran. Inclosa a la llista dels 100 cims ICGC, la seva silueta espectacular amb dues puntes i les grimpades d'accés la converteixen en un repte alpinístic destacat.
El Tuc de Maubèrme (2.882 m) és un cim dels Pirineus situat a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja (França). Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, és un dels cims més imponents de la Vall d'Aran amb reserves de mineral de ferro i vistes de 360° sobre els Pirineus.
Cim fronterer amb Andorra (2.881m) al Ripollès, amb glaceres i llacs d'alta muntanya, accessible des de Setcases.
El Mont-roig (2.864 m) és una muntanya fronterera entre Catalunya i Occitània a la capçalera de les valls de Cardós i del Riu d'Unarre. Amb tres cims al llarg d'una carena de 700 metres, inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels reptes pirinencs del Pallars Sobirà amb vista sobre la Vall de Cardós.
Cim de 2853m situat a Pallars Sobirà.
El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la Vall d'Aran. Amb 2.833 m és una de les muntanyes més conegudes del Pirineu.
El cim més alt de l'Alt Urgell (2.789m), a la frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà, amb excel·lents vistes pirinenques.
El cim sagrat dels catalans (2.784m), símbol nacional amb ascensió clàssica i festes de la flama del Canigó cada estiu.
Cim de 2760m situat a Cerdanya.
Dues agulles de granit al cor del Parc Nacional d'Aigüestortes, al sud de l'Estany de Sant Maurici. Llegenda de dos caçadors convertits en pedra.
El Tuc de Marimanha (2.679 m) és el cim més alt del circ de Bacivèr, entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. Forma part de la llista dels 100 cims ICGC i FEEC. L'ascensió pels estanys de Bacivèr ofereix paisatges d'alta muntanya amb vistes sobre l'Aneto-Maladeta i el Parc Nacional d'Aigüestortes.
El cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona (2.604m), a la Serra del Cadí, al Prepirineu.
Muntanya de 2.585 m a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre Queralbs i Vilallonga de Ter. Inclòs als 100 cims de la FEEC.
La Torreta de Cadí és una muntanya de 2.562 m entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. Inclosa als 100 cims de la FEEC.
El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.
Cim culminant del Cadí-Moixeró (2.536m) amb silueta piramidal inconfusible, dominant la Cerdanya i l'estació d'esquí de la Masella.
El Montlude (2.517 m) és una muntanya que s'aixeca entre els municipis de Les i de Vilamòs, a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 255059001). Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, domina la part occidental de la Vall d'Aran amb vistes sobre el Pirineu central.
Una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, situada al Berguedà.
El Puigllançada (2.406 m) és un cim de la Serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'hi accedeix còmodament des de La Molina amb vistes panoràmiques sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.
El Cap de la Gallina Pelada (2.321 m) és el punt culminant de la Serra d'Ensija, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC, domina tota la comarca amb vistes sobre el Pedraforca, el Cadí i els Pirineus. El Refugi Delgado Úbeda (2.157 m) és la base habitual d'ascensió.
Cim de 2284m situat a Solsonès.
Cim de 2.276 m a la Serra de Moixeró, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Punt de confluència de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.
El Cap d'Urdet (2.240 m) s'aixeca a l'extrem oriental de la Serra del Verd, entre el Berguedà i el Solsonès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el tercer cim en altura de la serra, amb vistes sobre el Pedraforca, el Cadí i el pantà de la Llosa del Cavall.
El Cap de Boumort és el cim principal de la Reserva Nacional de Caça del Boumort, entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Amb 2.077 m, ofereix vistes espectaculars sobre la vall de Cabó, el Cadí i el Pirineu andorrà. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.
Muntanya de 2.040m que domina les valls del Freser i el Ter al Ripollès, sent un dels punts de referència del Pirineu oriental.
Cim dels Rasos de Peguera al Prepirineu, el punt més alt d'aquesta serralada amb vistes amplies sobre el Bages i la Catalunya central.
El sector est de la Serra del Montsec (1.676m), a la Noguera, guardat pels congostos de Terradets i Collegats, amb espectaculars penya-segats.
El cim més alt de la Noguera (1.676m), al Montsec, amb vistes sobre les terres de Lleida i el Pirineu.
Lo Coscollet (1.610 m) és el cim principal de la Serra d'Aubenç, a l'Alt Urgell. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, domina el Prepirineu occidental amb vistes sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.
El Montfalgars (1.610 m) és el cim culminant de la carena fronterera entre Catalunya i França al Ripollès, entre els municipis de Molló i Rocabruna. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per les seves fagedes centenàries i les vistes sobre el Comanegra, el Costabona i la plana del Conflent.
El Milany (1.529 m), també conegut com a Castell de Milany, s'eleva entre els municipis de Vidrà (Osona) i Vallfogona de Ripollès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una de les ascensions més exigents del Ripollès, amb fagedes centenàries i vistes sobre el Collsacabra, el Canigó i els Pirineus.
Sostre de la Garrotxa interior i de l'Alta Garrotxa, massís pre-pirinenc amb vistes excepcionals sobre el Canigó i els Pirineus orientals.
El Sant Corneli (1.351 m) s'aixeca al Pallars Jussà, al sector occidental del Prepirineu català. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell amb vistes sobre els massissos del Montsec i els primers contraforts pirinencs.
El Negrell (1.344 m) s'alça als confins del Montsià, a tocar del Tossal dels Tres Reis (1.369 m), punt on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim de referència de l'extrem occidental dels Ports de Tortosa-Beseit.
El cim de la serra de Curull, a Sant Pere de Torelló, un rocam enmig del bosc a tocar del Bellmunt i el Puigsacalm. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Cim emblemàtic del Montseny (1.319m), molt popular pels habitants de Cànoves, amb rutes clàssiques pel Castanyer d'en Cuc.
La Cabrera (1.307 m) és el cim de la Serra de Cabrera, a Osona. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Montseny, el Collsacabra i les Guilleries des del cor de la Catalunya central. Al cim s'hi troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.
Muntanya emblemàtica del massís del Montseny, situada al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental. Amb una altitud de 1.272 metres, és el punt més elevat del municipi i ofereix àmplies panoràmiques sobre el Montseny i la serralada prelitoral catalana
La Cima de Bellmunt es el techo de la sierra homónima, en Sant Pere de Torelló (Osona), y la corona el santuario de la Mare de Déu de Bellmunt, construido sobre la roca. Forma parte de los 100 cims de la FEEC y domina la plana de Vic: desde el mirador se ven el Pirineo Oriental, el valle del Ges y el Bisaura.
Cim de les Guilleries coronat per una ermita romànica, amb una panoràmica de 360° sobre les planes de Vic i el litoral gironí.
Cim de conglomerat del Collsacabra, a Tavertet, amb un vèrtex geodèsic sobre una llosa de roca nua. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
El sostre comarcal del Baix Llobregat (1.178m), al massís de Montserrat, a prop del famós monestir.
Massís del Prepirineu de 1.124 m, fronterer entre l'Alt Empordà i la Garrotxa. Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb panoràmiques fins als Pirineus.
El Puigsallança (1.027 m) és el cim de la Serra de Finestres, a la Garrotxa. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques de 180° sobre l'Alta Garrotxa, el Canigó, el Mont i el Castell de Montgrí. La ruta travessa la famosa fageda de Finestres.
La Miranda (919 m) és la segona cima de la Serra de Llaberia, al Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, destaca pel radar meteorològic al cim i les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Delta de l'Ebre i les illes Columbretes.
El Puiggraciós (808 m) és un turó de la Serralada Prelitoral catalana al Vallès Oriental. Inclòs al Repte dels 100 cims de la FEEC, el seu cim conserva vestigis d'un poblat ibèric i acull el Santuari de Puiggraciós. A prop hi ha la Torre de Puiggraciós (1845), declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Penya calcària a l'extrem nord dels Cingles de Bertí, a Sant Martí de Centelles, que fa de mirador sobre el Congost i el Vallès Oriental.
La Torreta de Montsià (763 m) és el cim principal de la Serra del Montsià, al sud de Catalunya. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques excepcionals sobre les Terres de l'Ebre, el delta i el Mar Mediterrani fins a les Illes Balears en dies clars.
El Turó Gros (758 m) és la cota culminant del sector meridional del Massís del Montnegre, al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, forma part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des del cim s'obtenen vistes sobre la plana del Vallès, el Montseny i la Mediterrània.
La Muntanya de Santa Bàrbara (752 m) domina el municipi d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim emblemàtic de la comarca i un mirador privilegiat sobre els Ports de Tortosa-Beseit, el Delta de l'Ebre i la Terra Alta. Als seus peus hi ha el Convent de Sant Salvador d'Horta, BCIN.
El Montau (658 m) és la cima principal del Massís del Garraf, entre Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Begues (Baix Llobregat). Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'acostuma a combinar amb el Puig de la Mola (534 m, sostre de la comarca del Garraf).
Cim de 646m situat a Pla de l'Estany.
Cim emblemàtic del Cap de Creus sobre Cadaqués, balcó natural sobre la Costa Brava nord amb vistes a la badia de Roses i al golf del Lleó.
Punt culminant del massís de les Gavarres-Ardenya sobre la Costa Brava sud, amb vistes privilegiades sobre Tossa de Mar i el Mediterrani.
