El cim sagrat dels catalans (2.784m), símbol nacional amb ascensió clàssica i festes de la flama del Canigó cada estiu.

Antiga fortalesa medieval del Maresme (392m) amb vistes al mar, ideal per famílies des d'Argentona o Cabrera de Mar.

Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.

El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.

El sostre comarcal del Pla de l'Estany (886m), a la Serra de Portelles, amb vistes sobre l'Estany de Banyoles.

El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.

El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.

Cim culminant del Massís dels Ports (1.442m), al Baix Ebre, des del qual es domina el delta de l'Ebre i les terres del sud de Catalunya.

El cim més alt de la Serra del Montsant i del Priorat (1.062m), entre imponents parets de conglomerat sobre el Siurana.

El punt més alt del Tarragonès (317m), entre Bonastre i Creixell, amb vistes sobre la badia de Tarragona i el delta de l'Ebre.

Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.

Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.

Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.

El cim més alt del Solsonès (2.387m), al Port del Comte, amb panoràmica sobre les serres del Prepirineu central.

El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.

El sostre comarcal del Moianès (1.056m), proper a Moià, amb un dolmen prehistòric i un vèrtex geodèsic que va servir per determinar la longitud del metre al s. XVIII.

El punt més alt del Baix Empordà (533m), al Massís de les Gavarres, amb un castell medieval i vistes sobre la Costa Brava.

Cim del Massís del Garraf (534m), entre Olivella i Begues, en un paisatge calcari amb garrigues i alzinars.

El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.

El sostre comarcal de l'Alt Penedès (842m), a la Serralada Prelitoral, envoltat de paisatges vitícoles.

El sostre del Lluçanès (1.207m), la comarca més nova de Catalunya, al municipi d'Alpens.

El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.

El cim més alt de la Garrotxa (1.515m), amb la seva cúpula herbosa visible des de la majoria de comarques de la Catalunya central.

Coneguda també com a Rocacorba (991m), al Gironès, amb un important observatori astronòmic al cim i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.

El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.

El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.

El cim més alt del Segrià (500m), malgrat la seva modesta alçada, domina la plana de Lleida i el curs baix de l'Ebre.

Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.

El punt més elevat del Priorat (1.163m), a la Serra del Montsant, escarpat massís de conglomerat visible des de tot el Camp de Tarragona.

El cim més alt de Collserola (516m), amb el parc d'atraccions més antic d'Europa i el Temple del Sagrat Cor.

Turó emblemàtic de Llinars del Vallès (333m), ideal per excursions familiars amb vistes sobre el pla vallesà.

El punt més alt de l'Urgell (803m), a la Depressió Central, entre la Conca de Barberà i les terres de Lleida.

El punt més alt del Pla d'Urgell (301m), a Torregrossa, que il·lustra el relleu pla de les terres de Lleida.

El cim més alt de les Muntanyes de Prades i del Baix Camp (1.201m), amb la seva cúpula boscosa dominant el camp de Tarragona.

El cim més alt de la Noguera (1.676m), al Montsec, amb vistes sobre les terres de Lleida i el Pirineu.

El sostre del Montsià (1.350m), als Ports de Tortosa-Beseit, conegut com el Tossal dels Tres Reis per la confluència de tres regnes medievals.

El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.

El punt més alt del Maresme (760m), al massís del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental.

Un dels set turons de Barcelona (289m), amb el Parc Güell i vistes magnífiques sobre la ciutat.

El punt més alt de la Segarra (852m), a la Serra de Montfred, dins la Depressió Central, amb panoràmica sobre la plana.

Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.

La Cabrera (1.307 m) és el cim de la Serra de Cabrera, a Osona. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Montseny, el Collsacabra i les Guilleries des del cor de la Catalunya central. Al cim s'hi troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

El Costabona és un massís de 2.465 m a la zona axial pirinenca, al límit entre Setcases (Ripollès) i Prats de Molló (Catalunya del Nord). Separa les valls del Ter i del Tec.

El Far (1.125 m) és el cim de referència de les Guilleries i un dels indrets més emblemàtics de la Selva. Al cim s'hi troba el Santuari del Far i un vèrtex geodèsic. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes excepcionals sobre el Montseny, el Canigó i, en dies clars, la Mediterrània.

El Negrell (1.344 m) s'alça als confins del Montsià, a tocar del Tossal dels Tres Reis (1.369 m), punt on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim de referència de l'extrem occidental dels Ports de Tortosa-Beseit.

Dues agulles de granit al cor del Parc Nacional d'Aigüestortes, al sud de l'Estany de Sant Maurici. Llegenda de dos caçadors convertits en pedra.

Muntanya de 2.714 m situada entre Queralbs i Setcases al Ripollès. El seu nom evoca la forma de gra de fajol. Cim molt apreciat pels excursionistes.

Lo Coscollet (1.610 m) és el cim principal de la Serra d'Aubenç, a l'Alt Urgell. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, domina el Prepirineu occidental amb vistes sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.

La Mola de Colldejou (922 m) és el cim principal de la Serra Prelitoral del Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, domina el Camp de Tarragona i el litoral mediterrani amb vistes excepcionals sobre el Mediterrani.

La Mola de Genessies (711 m) s'alça a les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, entre els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Tivissa. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim representatiu de la Ribera d'Ebre meridional, amb vistes sobre el litoral tarragoní i el Delta de l'Ebre.

Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.

El Montcorbison (2.172 m) és una muntanya de la Vall d'Aran, al municipi de Vielha e Mijaran. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix una panoràmica excepcional sobre la Vall d'Aran, l'Artiga de Lin i les Maladetes, al Pirineu central.

El Montfalgars (1.610 m) és el cim culminant de la carena fronterera entre Catalunya i França al Ripollès, entre els municipis de Molló i Rocabruna. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per les seves fagedes centenàries i les vistes sobre el Comanegra, el Costabona i la plana del Conflent.

El Montigalar (464 m) és un cim del massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Santuari dels Àngels, la plana de Girona i el massís del Montseny.

Muntanya de 178 m al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, amb penya-segats sobre el Mediterrani. Alberga el castell, jardins, museus i el Palau Nacional.

El Montlude (2.517 m) és una muntanya que s'aixeca entre els municipis de Les i de Vilamòs, a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 255059001). Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, domina la part occidental de la Vall d'Aran amb vistes sobre el Pirineu central.

El Montsianell (293 m) és la primera elevació de la Serra del Montsià quan s'arriba des del nord. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el delta de l'Ebre, les Terres de l'Ebre i el litoral del Golf de Sant Jordi des d'una posició privilegiada.

La Muntanya de Santa Bàrbara (752 m) domina el municipi d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim emblemàtic de la comarca i un mirador privilegiat sobre els Ports de Tortosa-Beseit, el Delta de l'Ebre i la Terra Alta. Als seus peus hi ha el Convent de Sant Salvador d'Horta, BCIN.

Serra de les Gavarres al Gironès, coronada pel Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, un dels llocs de pelegrinatge medievals més importants de les comarques gironines.

El Pic del Vent (815 m) és la cota culminant de la Serra Llisa, una petita serralada de la Serralada Prelitoral al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix vistes sobre els Cingles de Bertí, el Montseny i la plana del Vallès.

El Puig Alt (485 m) és el cim de la meitat occidental del Massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, la ruta clàssica uneix el cim amb el proper Santuari dels Àngels, des d'on s'obren vistes sobre la plana del Baix Empordà i el litoral gironí.

El Puig de Sant Martirià (242 m) és un turó al municipi de Banyoles (Pla de l'Estany) coronat per una ermita medieval. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió molt accessible que combina el voltant de l'emblemàtic Estany de Banyoles, l'únic llac càrstic de la península ibèrica.

Punt culminant del massís de les Gavarres-Ardenya sobre la Costa Brava sud, amb vistes privilegiades sobre Tossa de Mar i el Mediterrani.

El Puiggraciós (808 m) és un turó de la Serralada Prelitoral catalana al Vallès Oriental. Inclòs al Repte dels 100 cims de la FEEC, el seu cim conserva vestigis d'un poblat ibèric i acull el Santuari de Puiggraciós. A prop hi ha la Torre de Puiggraciós (1845), declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

El Puigllançada (2.406 m) és un cim de la Serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'hi accedeix còmodament des de La Molina amb vistes panoràmiques sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.

La Punta de Montmaneu (495 m) és una muntanya aïllada de la part occidental de la Depressió Central catalana, al Segrià, popularment coneguda com «l'Everest del Segrià». Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un excel·lent mirador sobre la plana lleidatana, l'Ebre i el Montsant.

La Punta del General (923 m) és el cim culminant de la serra de la Llena, al Priorat, entre les comarques de les Garrigues i el Priorat. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió curta i accessible que ofereix vistes excepcionals sobre la vall del Montsant i les Muntanyes de Prades.

La Roca Alta (1.437 m) és el cim del Montsec de Rúbies, a la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost del Terradets i l'embassament de Sant Antoni amb vistes sobre els contraforts meridionals del Pirineu lleidatà.

Muntanya icònica de les comarques gironines, coronada per les antenes de telecomunicació visibles des de Girona. Forma part de la serralada de Rocacorba.

Formació rocosa de conglomerat de 1.017 m al centre del Parc Natural dels Ports, amb parets verticals de fins a 300 metres d'alçada.

El Sant Alís (1.675 m) és el cim culminant del Montsec d'Ares, al nord de la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost de Mont-rebei i l'embassament de Canelles amb vistes excepcionals sobre el prepirineu lleidatà i els primers cims pirinencs.

Cim del Montnegre al massís de les Gavarres, coronat per l'ermita romànica de Sant Mateu, amb vistes sobre la plana del Gironès.

Cim de les Guilleries coronat per una ermita romànica, amb una panoràmica de 360° sobre les planes de Vic i el litoral gironí.

El Sant Salvador (682 m) és el cim principal de la Serra de Rodes, a l'Alt Empordà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, corona el cap de Creus amb unes vistes excepcionals sobre la Costa Brava, les illes Medes i el cap de Norfeu.

La Tossa de Montbui (620 m) és un turó emblemàtic de l'Anoia que corona el municipi de Santa Margarida de Montbui. Al cim hi ha una torre medieval de guàrdia i l'església de Santa Maria, amb vistes sobre la plana de l'Anoia i Montserrat.

El Turó Gros (758 m) és la cota culminant del sector meridional del Massís del Montnegre, al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, forma part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des del cim s'obtenen vistes sobre la plana del Vallès, el Montseny i la Mediterrània.

Cim de 536 m entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina. Conté restes d'un assentament iber i ofereix vistes excepcionals sobre ambdues comarques.

Cim suau del Vallès Oriental, accessible des de Sant Pere de Vilamajor. Amb ermita romànica al cim.

Muntanya emblemàtica del massís del Montseny, situada al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental. Amb una altitud de 1.272 metres, és el punt més elevat del municipi i ofereix àmplies panoràmiques sobre el Montseny i la serralada prelitoral catalana

Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Volcà envoltat per la ciutat d'Olot amb forma de copa. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i és un dels volcans més accessibles de la Garrotxa.

Muntanya de 2.585 m a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre Queralbs i Vilallonga de Ter. Inclòs als 100 cims de la FEEC.

Massís del Prepirineu de 1.124 m, fronterer entre l'Alt Empordà i la Garrotxa. Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb panoràmiques fins als Pirineus.

El Pedró (1.765 m) és el cim de la Serra de Catllaràs, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és diferent del Pedró de Tubau i el Pedró dels Quatre Batlles. Domina la zona dels Rasos de Peguera amb vistes sobre el Cadí i el Berguedà.

La Miranda (919 m) és la segona cima de la Serra de Llaberia, al Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, destaca pel radar meteorològic al cim i les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Delta de l'Ebre i les illes Columbretes.

Cim de les Muntanyes de Prades (1.054 m) a la comarca del Baix Camp. Antic poble abandonat amb ermita romànica i vistes sobre el Camp de Tarragona.

El Pilar d'Almenara (459 m) és la cota màxima de la Serra d'Almenara, al municipi d'Agramunt (Urgell). Al cim s'hi troben restes d'una torre medieval cristiana i un vèrtex geodèsic (referència 263108001), inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. La panoràmica abraça la plana de l'Urgell, el Montsec i, en dies clars, els Pirineus.