91 cimas encontradas
La Tossa Plana de Lles és un dels cims més accessibles de més de 2.900 m dels Pirineus catalans, a la Cerdanya. L'ascensió des del Refugi de Cap del Rec transcorre per planes herboses sense passos exposats, convertint-la en una ruta ideal per iniciar-se en l'alta muntanya.
El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.
Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.
Cim de 2822m situat a Cerdanya.
El cim més alt de l'Alt Urgell (2.789m), a la frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà, amb excel·lents vistes pirinenques.
Cim de 2760m situat a Cerdanya.
Cim de 2750m situat a Andorra.
Muntanya de 2.714 m situada entre Queralbs i Setcases al Ripollès. El seu nom evoca la forma de gra de fajol. Cim molt apreciat pels excursionistes.
El Tuc de Marimanha (2.679 m) és el cim més alt del circ de Bacivèr, entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. Forma part de la llista dels 100 cims ICGC i FEEC. L'ascensió pels estanys de Bacivèr ofereix paisatges d'alta muntanya amb vistes sobre l'Aneto-Maladeta i el Parc Nacional d'Aigüestortes.
Cim de 2649m situat a Alt Urgell.
El cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona (2.604m), a la Serra del Cadí, al Prepirineu.
La Torreta de Cadí és una muntanya de 2.562 m entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. Inclosa als 100 cims de la FEEC.
El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.
Cim de 2543m situat a Alta Ribagorça.
Cim culminant del Cadí-Moixeró (2.536m) amb silueta piramidal inconfusible, dominant la Cerdanya i l'estació d'esquí de la Masella.
El Montlude (2.517 m) és una muntanya que s'aixeca entre els municipis de Les i de Vilamòs, a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 255059001). Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, domina la part occidental de la Vall d'Aran amb vistes sobre el Pirineu central.
Cim de 2469m situat a Conflent.
El Costabona és un massís de 2.465 m a la zona axial pirinenca, al límit entre Setcases (Ripollès) i Prats de Molló (Catalunya del Nord). Separa les valls del Ter i del Tec.
Cim de 2438m situat a Pallars Sobirà.
Cim de 2405m situat a Alt Urgell.
El Cap de la Gallina Pelada (2.321 m) és el punt culminant de la Serra d'Ensija, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC, domina tota la comarca amb vistes sobre el Pedraforca, el Cadí i els Pirineus. El Refugi Delgado Úbeda (2.157 m) és la base habitual d'ascensió.
Cim de 2.276 m a la Serra de Moixeró, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Punt de confluència de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.
Cim de 2211m situat a Solsonès.
El Montcorbison (2.172 m) és una muntanya de la Vall d'Aran, al municipi de Vielha e Mijaran. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix una panoràmica excepcional sobre la Vall d'Aran, l'Artiga de Lin i les Maladetes, al Pirineu central.
El Cap de Boumort és el cim principal de la Reserva Nacional de Caça del Boumort, entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Amb 2.077 m, ofereix vistes espectaculars sobre la vall de Cabó, el Cadí i el Pirineu andorrà. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.
Cim de 2056m situat a Ripollès.
Muntanya de 2.040m que domina les valls del Freser i el Ter al Ripollès, sent un dels punts de referència del Pirineu oriental.
Cim de 1889m situat a Pallars Jussà.
El cim més alt del Montseny (1.706m), Reserva de la Biosfera amb vistes als Pirineus i al Mediterrani.
Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.
Un clàssic del Montseny amb vistes espectaculars.
Cim de 1692m situat a Pallars Jussà.
El sector est de la Serra del Montsec (1.676m), a la Noguera, guardat pels congostos de Terradets i Collegats, amb espectaculars penya-segats.
Cim de 1621m situat a Alt Urgell.
El Montfalgars (1.610 m) és el cim culminant de la carena fronterera entre Catalunya i França al Ripollès, entre els municipis de Molló i Rocabruna. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per les seves fagedes centenàries i les vistes sobre el Comanegra, el Costabona i la plana del Conflent.
El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.
Cim de 1526m situat a Solsonès.
Cim de 1.451m a cavall entre l'Alt Empordà i el Vallespir, a la Serra de les Salines, prop de la frontera amb França.
Cim culminant del Massís dels Ports (1.442m), al Baix Ebre, des del qual es domina el delta de l'Ebre i les terres del sud de Catalunya.
La Roca Alta (1.437 m) és el cim del Montsec de Rúbies, a la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost del Terradets i l'embassament de Sant Antoni amb vistes sobre els contraforts meridionals del Pirineu lleidatà.
El Sant Corneli (1.351 m) s'aixeca al Pallars Jussà, al sector occidental del Prepirineu català. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell amb vistes sobre els massissos del Montsec i els primers contraforts pirinencs.
El Negrell (1.344 m) s'alça als confins del Montsià, a tocar del Tossal dels Tres Reis (1.369 m), punt on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim de referència de l'extrem occidental dels Ports de Tortosa-Beseit.
El cim de la serra de Curull, a Sant Pere de Torelló, un rocam enmig del bosc a tocar del Bellmunt i el Puigsacalm. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Cim emblemàtic del Montseny (1.319m), molt popular pels habitants de Cànoves, amb rutes clàssiques pel Castanyer d'en Cuc.
La Cabrera (1.307 m) és el cim de la Serra de Cabrera, a Osona. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Montseny, el Collsacabra i les Guilleries des del cor de la Catalunya central. Al cim s'hi troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.
Cim de 1300m situat a Garrotxa.
Muntanya emblemàtica del massís del Montseny, situada al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental. Amb una altitud de 1.272 metres, és el punt més elevat del municipi i ofereix àmplies panoràmiques sobre el Montseny i la serralada prelitoral catalana
El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.
La Cima de Bellmunt es el techo de la sierra homónima, en Sant Pere de Torelló (Osona), y la corona el santuario de la Mare de Déu de Bellmunt, construido sobre la roca. Forma parte de los 100 cims de la FEEC y domina la plana de Vic: desde el mirador se ven el Pirineo Oriental, el valle del Ges y el Bisaura.
El punt més alt de Montserrat (1.236m), amb vistes panoràmiques i patrimoni històric al capdamunt.
El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.
Cim de 1211m situat a Alt Urgell.
Cim de les Guilleries coronat per una ermita romànica, amb una panoràmica de 360° sobre les planes de Vic i el litoral gironí.
Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.
Cim de conglomerat del Collsacabra, a Tavertet, amb un vèrtex geodèsic sobre una llosa de roca nua. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
El sostre comarcal del Baix Llobregat (1.178m), al massís de Montserrat, a prop del famós monestir.
Cim de 1156m situat a Bages.
Cim de 1136m situat a Conca de Barberà.
Cim de 1133m situat a Anoia.
El Far (1.125 m) és el cim de referència de les Guilleries i un dels indrets més emblemàtics de la Selva. Al cim s'hi troba el Santuari del Far i un vèrtex geodèsic. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes excepcionals sobre el Montseny, el Canigó i, en dies clars, la Mediterrània.
Cim de 1072m situat a Terra Alta.
Cim de 1068m situat a Alt Urgell.
Cim entre el Lluçanès i Osona coronat pel santuari dels Munts, amb un mirador que abasta del Pedraforca al Puigmal. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.
Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.
El Puigsallança (1.027 m) és el cim de la Serra de Finestres, a la Garrotxa. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques de 180° sobre l'Alta Garrotxa, el Canigó, el Mont i el Castell de Montgrí. La ruta travessa la famosa fageda de Finestres.
El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.
El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.
Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.
Muntanya icònica de les comarques gironines, coronada per les antenes de telecomunicació visibles des de Girona. Forma part de la serralada de Rocacorba.
Cim de 947m situat a Noguera.
El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.
Cim de 942m situat a Vallès Occidental.
Cim de 939m situat a Vallès Occidental.
La Mola de Colldejou (922 m) és el cim principal de la Serra Prelitoral del Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, domina el Camp de Tarragona i el litoral mediterrani amb vistes excepcionals sobre el Mediterrani.
La Miranda (919 m) és la segona cima de la Serra de Llaberia, al Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, destaca pel radar meteorològic al cim i les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Delta de l'Ebre i les illes Columbretes.
Cim de 867m situat a Alt Camp.
El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.
Cim de 840m situat a Baix Camp.
El Puiggraciós (808 m) és un turó de la Serralada Prelitoral catalana al Vallès Oriental. Inclòs al Repte dels 100 cims de la FEEC, el seu cim conserva vestigis d'un poblat ibèric i acull el Santuari de Puiggraciós. A prop hi ha la Torre de Puiggraciós (1845), declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
La Torreta de Montsià (763 m) és el cim principal de la Serra del Montsià, al sud de Catalunya. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques excepcionals sobre les Terres de l'Ebre, el delta i el Mar Mediterrani fins a les Illes Balears en dies clars.
El Turó Gros (758 m) és la cota culminant del sector meridional del Massís del Montnegre, al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, forma part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des del cim s'obtenen vistes sobre la plana del Vallès, el Montseny i la Mediterrània.
La Muntanya de Santa Bàrbara (752 m) domina el municipi d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim emblemàtic de la comarca i un mirador privilegiat sobre els Ports de Tortosa-Beseit, el Delta de l'Ebre i la Terra Alta. Als seus peus hi ha el Convent de Sant Salvador d'Horta, BCIN.
El Sant Salvador (682 m) és el cim principal de la Serra de Rodes, a l'Alt Empordà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, corona el cap de Creus amb unes vistes excepcionals sobre la Costa Brava, les illes Medes i el cap de Norfeu.
Cim de 656m situat a Rosselló.
Cim de 633m situat a Selva.
La Tossa de Montbui (620 m) és un turó emblemàtic de l'Anoia que corona el municipi de Santa Margarida de Montbui. Al cim hi ha una torre medieval de guàrdia i l'església de Santa Maria, amb vistes sobre la plana de l'Anoia i Montserrat.
Cim emblemàtic del Cap de Creus sobre Cadaqués, balcó natural sobre la Costa Brava nord amb vistes a la badia de Roses i al golf del Lleó.
Un dels cims més destacats del Maresme, entre el Corredor i el Montnegre, amb un vèrtex geodèsic de primer ordre i vistes sobre la costa i el Montseny. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Punt culminant del massís de les Gavarres-Ardenya sobre la Costa Brava sud, amb vistes privilegiades sobre Tossa de Mar i el Mediterrani.
Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.
