Cimas filtradas

Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.

El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.

El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.

El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.

Cim culminant del Massís dels Ports (1.442m), al Baix Ebre, des del qual es domina el delta de l'Ebre i les terres del sud de Catalunya.

Cim emblemàtic del Montseny (1.319m), molt popular pels habitants de Cànoves, amb rutes clàssiques pel Castanyer d'en Cuc.

Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.

Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.

El sector est de la Serra del Montsec (1.676m), a la Noguera, guardat pels congostos de Terradets i Collegats, amb espectaculars penya-segats.

Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.

El cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona (2.604m), a la Serra del Cadí, al Prepirineu.

El cim més alt de l'Alt Urgell (2.789m), a la frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà, amb excel·lents vistes pirinenques.

El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.

El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.

El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.

El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.

El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.

Cim de 1.451m a cavall entre l'Alt Empordà i el Vallespir, a la Serra de les Salines, prop de la frontera amb França.

Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.

Muntanya de 2.040m que domina les valls del Freser i el Ter al Ripollès, sent un dels punts de referència del Pirineu oriental.

El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.

El cim més alt del Montseny (1.706m), Reserva de la Biosfera amb vistes als Pirineus i al Mediterrani.

El sostre comarcal del Baix Llobregat (1.178m), al massís de Montserrat, a prop del famós monestir.

Cim culminant del Cadí-Moixeró (2.536m) amb silueta piramidal inconfusible, dominant la Cerdanya i l'estació d'esquí de la Masella.

Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.

La Cabrera (1.307 m) és el cim de la Serra de Cabrera, a Osona. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Montseny, el Collsacabra i les Guilleries des del cor de la Catalunya central. Al cim s'hi troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

El Cap de Boumort és el cim principal de la Reserva Nacional de Caça del Boumort, entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Amb 2.077 m, ofereix vistes espectaculars sobre la vall de Cabó, el Cadí i el Pirineu andorrà. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.

El Cap de la Gallina Pelada (2.321 m) és el punt culminant de la Serra d'Ensija, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC, domina tota la comarca amb vistes sobre el Pedraforca, el Cadí i els Pirineus. El Refugi Delgado Úbeda (2.157 m) és la base habitual d'ascensió.

El Cim de Bellmunt és un dels cims emblemàtics del Ripollès, al Pirineu Oriental. Forma part de la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, i s'enlaira sobre les valls del Ter i del Ritort. Des del cim, s'obtenen vistes panoràmiques sobre el Collsacabra, el Montseny i les primeres estribaciones pirinenques.

El Costabona és un massís de 2.465 m a la zona axial pirinenca, al límit entre Setcases (Ripollès) i Prats de Molló (Catalunya del Nord). Separa les valls del Ter i del Tec.

El Far (1.125 m) és el cim de referència de les Guilleries i un dels indrets més emblemàtics de la Selva. Al cim s'hi troba el Santuari del Far i un vèrtex geodèsic. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes excepcionals sobre el Montseny, el Canigó i, en dies clars, la Mediterrània.

El Negrell (1.344 m) s'alça als confins del Montsià, a tocar del Tossal dels Tres Reis (1.369 m), punt on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim de referència de l'extrem occidental dels Ports de Tortosa-Beseit.

Muntanya de 2.714 m situada entre Queralbs i Setcases al Ripollès. El seu nom evoca la forma de gra de fajol. Cim molt apreciat pels excursionistes.

La Mola de Colldejou (922 m) és el cim principal de la Serra Prelitoral del Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, domina el Camp de Tarragona i el litoral mediterrani amb vistes excepcionals sobre el Mediterrani.

Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.

El Montcorbison (2.172 m) és una muntanya de la Vall d'Aran, al municipi de Vielha e Mijaran. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix una panoràmica excepcional sobre la Vall d'Aran, l'Artiga de Lin i les Maladetes, al Pirineu central.

El Montfalgars (1.610 m) és el cim culminant de la carena fronterera entre Catalunya i França al Ripollès, entre els municipis de Molló i Rocabruna. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per les seves fagedes centenàries i les vistes sobre el Comanegra, el Costabona i la plana del Conflent.

El Montlude (2.517 m) és una muntanya que s'aixeca entre els municipis de Les i de Vilamòs, a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 255059001). Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, domina la part occidental de la Vall d'Aran amb vistes sobre el Pirineu central.

La Muntanya de Santa Bàrbara (752 m) domina el municipi d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim emblemàtic de la comarca i un mirador privilegiat sobre els Ports de Tortosa-Beseit, el Delta de l'Ebre i la Terra Alta. Als seus peus hi ha el Convent de Sant Salvador d'Horta, BCIN.

Cim de 2.276 m a la Serra de Moixeró, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Punt de confluència de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.

Cim emblemàtic del Cap de Creus sobre Cadaqués, balcó natural sobre la Costa Brava nord amb vistes a la badia de Roses i al golf del Lleó.

Punt culminant del massís de les Gavarres-Ardenya sobre la Costa Brava sud, amb vistes privilegiades sobre Tossa de Mar i el Mediterrani.

El Puiggraciós (808 m) és un turó de la Serralada Prelitoral catalana al Vallès Oriental. Inclòs al Repte dels 100 cims de la FEEC, el seu cim conserva vestigis d'un poblat ibèric i acull el Santuari de Puiggraciós. A prop hi ha la Torre de Puiggraciós (1845), declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

El Puigsallança (1.027 m) és el cim de la Serra de Finestres, a la Garrotxa. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques de 180° sobre l'Alta Garrotxa, el Canigó, el Mont i el Castell de Montgrí. La ruta travessa la famosa fageda de Finestres.

La Roca Alta (1.437 m) és el cim del Montsec de Rúbies, a la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost del Terradets i l'embassament de Sant Antoni amb vistes sobre els contraforts meridionals del Pirineu lleidatà.

Muntanya icònica de les comarques gironines, coronada per les antenes de telecomunicació visibles des de Girona. Forma part de la serralada de Rocacorba.

El Sant Corneli (1.351 m) s'aixeca al Pallars Jussà, al sector occidental del Prepirineu català. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell amb vistes sobre els massissos del Montsec i els primers contraforts pirinencs.

Cim de les Guilleries coronat per una ermita romànica, amb una panoràmica de 360° sobre les planes de Vic i el litoral gironí.

El Sant Salvador (682 m) és el cim principal de la Serra de Rodes, a l'Alt Empordà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, corona el cap de Creus amb unes vistes excepcionals sobre la Costa Brava, les illes Medes i el cap de Norfeu.

La Torreta de Cadí és una muntanya de 2.562 m entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. Inclosa als 100 cims de la FEEC.

La Torreta de Montsià (763 m) és el cim principal de la Serra del Montsià, al sud de Catalunya. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix panoràmiques excepcionals sobre les Terres de l'Ebre, el delta i el Mar Mediterrani fins a les Illes Balears en dies clars.

La Tossa Plana de Lles és un dels cims més accessibles de més de 2.900 m dels Pirineus catalans, a la Cerdanya. L'ascensió des del Refugi de Cap del Rec transcorre per planes herboses sense passos exposats, convertint-la en una ruta ideal per iniciar-se en l'alta muntanya.

La Tossa de Montbui (620 m) és un turó emblemàtic de l'Anoia que corona el municipi de Santa Margarida de Montbui. Al cim hi ha una torre medieval de guàrdia i l'església de Santa Maria, amb vistes sobre la plana de l'Anoia i Montserrat.

El Tuc de Marimanha (2.679 m) és el cim més alt del circ de Bacivèr, entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. Forma part de la llista dels 100 cims ICGC i FEEC. L'ascensió pels estanys de Bacivèr ofereix paisatges d'alta muntanya amb vistes sobre l'Aneto-Maladeta i el Parc Nacional d'Aigüestortes.

El Turó Gros (758 m) és la cota culminant del sector meridional del Massís del Montnegre, al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, forma part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des del cim s'obtenen vistes sobre la plana del Vallès, el Montseny i la Mediterrània.

Muntanya emblemàtica del massís del Montseny, situada al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental. Amb una altitud de 1.272 metres, és el punt més elevat del municipi i ofereix àmplies panoràmiques sobre el Montseny i la serralada prelitoral catalana

La Miranda (919 m) és la segona cima de la Serra de Llaberia, al Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, destaca pel radar meteorològic al cim i les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Delta de l'Ebre i les illes Columbretes.