Cimas para hacer con niños

El cim sagrat dels catalans (2.784m), símbol nacional amb ascensió clàssica i festes de la flama del Canigó cada estiu.

Dues agulles de granit al cor del Parc Nacional d'Aigüestortes, al sud de l'Estany de Sant Maurici. Llegenda de dos caçadors convertits en pedra.

Muntanya de 2.585 m a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre Queralbs i Vilallonga de Ter. Inclòs als 100 cims de la FEEC.

El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.

El Montlude (2.517 m) és una muntanya que s'aixeca entre els municipis de Les i de Vilamòs, a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 255059001). Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, domina la part occidental de la Vall d'Aran amb vistes sobre el Pirineu central.

El Puigllançada (2.406 m) és un cim de la Serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'hi accedeix còmodament des de La Molina amb vistes panoràmiques sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.

El cim més alt de la Noguera (1.676m), al Montsec, amb vistes sobre les terres de Lleida i el Pirineu.

Lo Coscollet (1.610 m) és el cim principal de la Serra d'Aubenç, a l'Alt Urgell. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, domina el Prepirineu occidental amb vistes sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.

El Montfalgars (1.610 m) és el cim culminant de la carena fronterera entre Catalunya i França al Ripollès, entre els municipis de Molló i Rocabruna. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, destaca per les seves fagedes centenàries i les vistes sobre el Comanegra, el Costabona i la plana del Conflent.

El Negrell (1.344 m) s'alça als confins del Montsià, a tocar del Tossal dels Tres Reis (1.369 m), punt on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim de referència de l'extrem occidental dels Ports de Tortosa-Beseit.

Muntanya emblemàtica del massís del Montseny, situada al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental. Amb una altitud de 1.272 metres, és el punt més elevat del municipi i ofereix àmplies panoràmiques sobre el Montseny i la serralada prelitoral catalana

Cim de les Guilleries coronat per una ermita romànica, amb una panoràmica de 360° sobre les planes de Vic i el litoral gironí.

Massís del Prepirineu de 1.124 m, fronterer entre l'Alt Empordà i la Garrotxa. Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb panoràmiques fins als Pirineus.

La Miranda (919 m) és la segona cima de la Serra de Llaberia, al Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, destaca pel radar meteorològic al cim i les vistes sobre el Camp de Tarragona, el Delta de l'Ebre i les illes Columbretes.

El Puiggraciós (808 m) és un turó de la Serralada Prelitoral catalana al Vallès Oriental. Inclòs al Repte dels 100 cims de la FEEC, el seu cim conserva vestigis d'un poblat ibèric i acull el Santuari de Puiggraciós. A prop hi ha la Torre de Puiggraciós (1845), declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

El Turó Gros (758 m) és la cota culminant del sector meridional del Massís del Montnegre, al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, forma part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des del cim s'obtenen vistes sobre la plana del Vallès, el Montseny i la Mediterrània.

La Muntanya de Santa Bàrbara (752 m) domina el municipi d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim emblemàtic de la comarca i un mirador privilegiat sobre els Ports de Tortosa-Beseit, el Delta de l'Ebre i la Terra Alta. Als seus peus hi ha el Convent de Sant Salvador d'Horta, BCIN.

Cim de 646m situat a Pla de l'Estany.

Punt culminant del massís de les Gavarres-Ardenya sobre la Costa Brava sud, amb vistes privilegiades sobre Tossa de Mar i el Mediterrani.