77 cimas encontradas
El Puigllançada (2.406 m) és un cim de la Serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'hi accedeix còmodament des de La Molina amb vistes panoràmiques sobre el Cadí, el Pedraforca i els Pirineus.
El Sant Alís (1.675 m) és el cim culminant del Montsec d'Ares, al nord de la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost de Mont-rebei i l'embassament de Canelles amb vistes excepcionals sobre el prepirineu lleidatà i els primers cims pirinencs.
El cim més alt de la Garrotxa (1.515m), amb la seva cúpula herbosa visible des de la majoria de comarques de la Catalunya central.
El sostre del Montsià (1.350m), als Ports de Tortosa-Beseit, conegut com el Tossal dels Tres Reis per la confluència de tres regnes medievals.
El sostre del Lluçanès (1.207m), la comarca més nova de Catalunya, al municipi d'Alpens.
El cim més alt de les Muntanyes de Prades i del Baix Camp (1.201m), amb la seva cúpula boscosa dominant el camp de Tarragona.
El punt més elevat del Priorat (1.163m), a la Serra del Montsant, escarpat massís de conglomerat visible des de tot el Camp de Tarragona.
Massís del Prepirineu de 1.124 m, fronterer entre l'Alt Empordà i la Garrotxa. Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb panoràmiques fins als Pirineus.
El cim més alt de Sant Llorenç del Munt (1.103m), amb la seva característica mola plana visible des de tota la comarca.
El cim més alt de la Serra del Montsant i del Priorat (1.062m), entre imponents parets de conglomerat sobre el Siurana.
El sostre comarcal del Moianès (1.056m), proper a Moià, amb un dolmen prehistòric i un vèrtex geodèsic que va servir per determinar la longitud del metre al s. XVIII.
Cim de les Muntanyes de Prades (1.054 m) a la comarca del Baix Camp. Antic poble abandonat amb ermita romànica i vistes sobre el Camp de Tarragona.
Formació rocosa de conglomerat de 1.017 m al centre del Parc Natural dels Ports, amb parets verticals de fins a 300 metres d'alçada.
Cim de 1010m situat a Moianès.
Cim suau del Vallès Oriental, accessible des de Sant Pere de Vilamajor. Amb ermita romànica al cim.
Coneguda també com a Rocacorba (991m), al Gironès, amb un important observatori astronòmic al cim i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.
Punt culminant de la serra de Sobremunt, al Lluçanès, amb una ermita del segle XV i vistes sobre la plana de Vic i el Pirineu.
Cim de 948m situat a Conca de Barberà.
La Punta del General (923 m) és el cim culminant de la serra de la Llena, al Priorat, entre les comarques de les Garrigues i el Priorat. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió curta i accessible que ofereix vistes excepcionals sobre la vall del Montsant i les Muntanyes de Prades.
El sostre comarcal del Pla de l'Estany (886m), a la Serra de Portelles, amb vistes sobre l'Estany de Banyoles.
Cim de 881m situat a Alt Camp.
El punt més alt de la Segarra (852m), a la Serra de Montfred, dins la Depressió Central, amb panoràmica sobre la plana.
El sostre comarcal de l'Alt Penedès (842m), a la Serralada Prelitoral, envoltat de paisatges vitícoles.
Turó que domina la plana de Vic, amb les restes del castell de Gurb i una gran creu de ferro al cim. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
El Pic del Vent (815 m) és la cota culminant de la Serra Llisa, una petita serralada de la Serralada Prelitoral al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix vistes sobre els Cingles de Bertí, el Montseny i la plana del Vallès.
Penya calcària a l'extrem nord dels Cingles de Bertí, a Sant Martí de Centelles, que fa de mirador sobre el Congost i el Vallès Oriental.
El punt més alt de l'Urgell (803m), a la Depressió Central, entre la Conca de Barberà i les terres de Lleida.
Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El punt més alt del Maresme (760m), al massís del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental.
Cim de 752m situat a Terra Alta.
Cim de 733m situat a Anoia.
Cim de 727m situat a Baix Camp.
Cim de 718m situat a Ribera d'Ebre.
La Mola de Genessies (711 m) s'alça a les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, entre els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Tivissa. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim representatiu de la Ribera d'Ebre meridional, amb vistes sobre el litoral tarragoní i el Delta de l'Ebre.
Cim de 668m situat a Vallès Occidental.
El Montau (658 m) és la cima principal del Massís del Garraf, entre Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Begues (Baix Llobregat). Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, s'acostuma a combinar amb el Puig de la Mola (534 m, sostre de la comarca del Garraf).
Cim de 658m situat a Solsonès.
Cim de 646m situat a Pla de l'Estany.
Cim de 614m situat a Baix Camp.
Cim de 594m situat a Baix Llobregat.
Cim de 593m situat a Garrigues.
Cim de 544m situat a Bages.
Cim de 536 m entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina. Conté restes d'un assentament iber i ofereix vistes excepcionals sobre ambdues comarques.
Cim del Massís del Garraf (534m), entre Olivella i Begues, en un paisatge calcari amb garrigues i alzinars.
El punt més alt del Baix Empordà (533m), al Massís de les Gavarres, amb un castell medieval i vistes sobre la Costa Brava.
Volcà envoltat per la ciutat d'Olot amb forma de copa. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i és un dels volcans més accessibles de la Garrotxa.
Cim de 523m situat a Ribera d'Ebre.
El cim més alt de Collserola (516m), amb el parc d'atraccions més antic d'Europa i el Temple del Sagrat Cor.
Cim del Montnegre al massís de les Gavarres, coronat per l'ermita romànica de Sant Mateu, amb vistes sobre la plana del Gironès.
Cim de 499m situat a Ribera d'Ebre.
La Punta de Montmaneu (495 m) és una muntanya aïllada de la part occidental de la Depressió Central catalana, al Segrià, popularment coneguda com «l'Everest del Segrià». Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un excel·lent mirador sobre la plana lleidatana, l'Ebre i el Montsant.
El cim més alt del Segrià (500m), malgrat la seva modesta alçada, domina la plana de Lleida i el curs baix de l'Ebre.
El Puig Alt (485 m) és el cim de la meitat occidental del Massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, la ruta clàssica uneix el cim amb el proper Santuari dels Àngels, des d'on s'obren vistes sobre la plana del Baix Empordà i el litoral gironí.
Turó de la Serralada de Marina, entre el Maresme i el Vallès, amb una torre de guaita i el monòlit que el 1794 va servir per mesurar el metre. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Serra de les Gavarres al Gironès, coronada pel Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, un dels llocs de pelegrinatge medievals més importants de les comarques gironines.
Cim de 465m situat a Alt Penedès.
El Montigalar (464 m) és un cim del massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Santuari dels Àngels, la plana de Girona i el massís del Montseny.
Cim de 464m situat a Garraf.
El Pilar d'Almenara (459 m) és la cota màxima de la Serra d'Almenara, al municipi d'Agramunt (Urgell). Al cim s'hi troben restes d'una torre medieval cristiana i un vèrtex geodèsic (referència 263108001), inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. La panoràmica abraça la plana de l'Urgell, el Montsec i, en dies clars, els Pirineus.
Turó de Collserola coronat per una gran creu i una torre de guaita, entre Barcelona, Sant Feliu i Molins de Rei.
Cim de 430m situat a Barcelonès.
Cim de 413m situat a Baix Llobregat.
Antiga fortalesa medieval del Maresme (392m) amb vistes al mar, ideal per famílies des d'Argentona o Cabrera de Mar.
Cim de 389m situat a Barcelonès.
Cim de 387m situat a Alt Camp.
Cim de 386m situat a Gironès.
Cim de 381m situat a Alt Penedès.
Turó emblemàtic de Llinars del Vallès (333m), ideal per excursions familiars amb vistes sobre el pla vallesà.
El punt més alt del Tarragonès (317m), entre Bonastre i Creixell, amb vistes sobre la badia de Tarragona i el delta de l'Ebre.
Cim de 303m situat a Vallès Occidental.
El punt més alt del Pla d'Urgell (301m), a Torregrossa, que il·lustra el relleu pla de les terres de Lleida.
Cim de 295m situat a Baix Llobregat.
El Montsianell (293 m) és la primera elevació de la Serra del Montsià quan s'arriba des del nord. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el delta de l'Ebre, les Terres de l'Ebre i el litoral del Golf de Sant Jordi des d'una posició privilegiada.
Cim de 289m situat a Pla d'Urgell.
Un dels set turons de Barcelona (289m), amb el Parc Güell i vistes magnífiques sobre la ciutat.
El Puig de Sant Martirià (242 m) és un turó al municipi de Banyoles (Pla de l'Estany) coronat per una ermita medieval. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió molt accessible que combina el voltant de l'emblemàtic Estany de Banyoles, l'únic llac càrstic de la península ibèrica.
Muntanya de 178 m al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, amb penya-segats sobre el Mediterrani. Alberga el castell, jardins, museus i el Palau Nacional.
