43 cimas con rutas asequibles, de las que se hacen en una mañana a las que ocupan el día.
43 cimas encontradas
El Costabona és un massís de 2.465 m a la zona axial pirinenca, al límit entre Setcases (Ripollès) i Prats de Molló (Catalunya del Nord). Separa les valls del Ter i del Tec.
El cim més alt del Solsonès (2.387m), al Port del Comte, amb panoràmica sobre les serres del Prepirineu central.
El Pedró (1.765 m) és el cim de la Serra de Catllaràs, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és diferent del Pedró de Tubau i el Pedró dels Quatre Batlles. Domina la zona dels Rasos de Peguera amb vistes sobre el Cadí i el Berguedà.
Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.
Un clàssic del Montseny amb vistes espectaculars.
El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.
El cim més alt de la Garrotxa (1.515m), amb la seva cúpula herbosa visible des de la majoria de comarques de la Catalunya central.
Cim culminant del Massís dels Ports (1.442m), al Baix Ebre, des del qual es domina el delta de l'Ebre i les terres del sud de Catalunya.
La Roca Alta (1.437 m) és el cim del Montsec de Rúbies, a la Noguera. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el congost del Terradets i l'embassament de Sant Antoni amb vistes sobre els contraforts meridionals del Pirineu lleidatà.
El punt més alt de Montserrat (1.236m), amb vistes panoràmiques i patrimoni històric al capdamunt.
El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.
El sostre del Lluçanès (1.207m), la comarca més nova de Catalunya, al municipi d'Alpens.
El punt més elevat del Priorat (1.163m), a la Serra del Montsant, escarpat massís de conglomerat visible des de tot el Camp de Tarragona.
El Far (1.125 m) és el cim de referència de les Guilleries i un dels indrets més emblemàtics de la Selva. Al cim s'hi troba el Santuari del Far i un vèrtex geodèsic. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes excepcionals sobre el Montseny, el Canigó i, en dies clars, la Mediterrània.
El cim més alt de Sant Llorenç del Munt (1.103m), amb la seva característica mola plana visible des de tota la comarca.
El cim més alt de la Serra del Montsant i del Priorat (1.062m), entre imponents parets de conglomerat sobre el Siurana.
Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.
Cim de les Muntanyes de Prades (1.054 m) a la comarca del Baix Camp. Antic poble abandonat amb ermita romànica i vistes sobre el Camp de Tarragona.
El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.
Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.
Cim suau del Vallès Oriental, accessible des de Sant Pere de Vilamajor. Amb ermita romànica al cim.
Coneguda també com a Rocacorba (991m), al Gironès, amb un important observatori astronòmic al cim i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.
Muntanya icònica de les comarques gironines, coronada per les antenes de telecomunicació visibles des de Girona. Forma part de la serralada de Rocacorba.
El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.
La Mola de Colldejou (922 m) és el cim principal de la Serra Prelitoral del Baix Camp. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC, domina el Camp de Tarragona i el litoral mediterrani amb vistes excepcionals sobre el Mediterrani.
El sostre comarcal del Pla de l'Estany (886m), a la Serra de Portelles, amb vistes sobre l'Estany de Banyoles.
El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.
El sostre comarcal de l'Alt Penedès (842m), a la Serralada Prelitoral, envoltat de paisatges vitícoles.
El punt més alt de l'Urgell (803m), a la Depressió Central, entre la Conca de Barberà i les terres de Lleida.
Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
La Mola de Genessies (711 m) s'alça a les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, entre els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Tivissa. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim representatiu de la Ribera d'Ebre meridional, amb vistes sobre el litoral tarragoní i el Delta de l'Ebre.
La Tossa de Montbui (620 m) és un turó emblemàtic de l'Anoia que corona el municipi de Santa Margarida de Montbui. Al cim hi ha una torre medieval de guàrdia i l'església de Santa Maria, amb vistes sobre la plana de l'Anoia i Montserrat.
Cim del Massís del Garraf (534m), entre Olivella i Begues, en un paisatge calcari amb garrigues i alzinars.
Cim del Montnegre al massís de les Gavarres, coronat per l'ermita romànica de Sant Mateu, amb vistes sobre la plana del Gironès.
La Punta de Montmaneu (495 m) és una muntanya aïllada de la part occidental de la Depressió Central catalana, al Segrià, popularment coneguda com «l'Everest del Segrià». Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un excel·lent mirador sobre la plana lleidatana, l'Ebre i el Montsant.
El cim més alt del Segrià (500m), malgrat la seva modesta alçada, domina la plana de Lleida i el curs baix de l'Ebre.
El Puig Alt (485 m) és el cim de la meitat occidental del Massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, la ruta clàssica uneix el cim amb el proper Santuari dels Àngels, des d'on s'obren vistes sobre la plana del Baix Empordà i el litoral gironí.
Serra de les Gavarres al Gironès, coronada pel Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, un dels llocs de pelegrinatge medievals més importants de les comarques gironines.
Antiga fortalesa medieval del Maresme (392m) amb vistes al mar, ideal per famílies des d'Argentona o Cabrera de Mar.
Turó emblemàtic de Llinars del Vallès (333m), ideal per excursions familiars amb vistes sobre el pla vallesà.
Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.
Cim de 295m situat a Baix Llobregat.
El Puig de Sant Martirià (242 m) és un turó al municipi de Banyoles (Pla de l'Estany) coronat per una ermita medieval. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió molt accessible que combina el voltant de l'emblemàtic Estany de Banyoles, l'únic llac càrstic de la península ibèrica.